PROFESSIONALS DE L'ÀMBIT SOCIAL

El GRUP DE PROFESSIONALS DE L'ÀMBIT SOCIAL vol informar-vos d'una directriu escandalosa i aberrant que està afectant als més vulnerables, per tal de que tingeu coneixement i realitzem les accions de rebuig pertinents, així com de denúncia als mitjans com a CSCM.

Des de fa unes setmanes els estrangers sense papers han de pagar per l'atenció sanitària al centres de salut(urgències i a més afecta a nins), si no presenten un certificat del seu país que demostri que no tenen recursos. Com vos podeu imaginar, molts d'aquests païssos no tenen consolat a Mallorca, impossibilitant en la pràctica l'obtenció del certificat. És un filtre, al nostre parer, ignominiós que vulnera els drets més fonamentals.

Des de el GPAS posem damunt la taula aquesta agressió injustificable, i volem utilitzar l'espai del CSCM per lluitar contra aquesta directriu.

Gràcies i salut


Documents que verifiquen la informació.

Professionals Ambit Social

Benvolguts companys/es,

 

El divendres 16 de desembre l'organització "Joventut comunista de les Illes Balears" ens ha convidat a una taula rodona

que porta el títol de "No a les retallades a l'àmbit social.Hi ha alternatives". Per la nostra banda intervendran Antonia Toledo i Miguel Cruz, per a donar el nostre testimoni

i opinió. Serà a les 18'00 hores, al local d'esquerra unida que està al carrer patronat obrer,23, baixos.

 

Vos esperam per donar encara més testimoni i fer pinya

 

Salut

Islandia triplicará su crecimiento en 2012

Consiguió acabar con un gobierno. Encerró los responsables de la crisis financiera a la cárcel. Empezó a redactar una nueva Constitución hecha por ellos y para ellos. Y hoy, gracias a la movilización, será el país más próspero de un occidente sometido a una tenaz crisis de la deuda. Es la ciudadanía islandesa, cuya revuelta en 2008 fue silenciada en Europa por temor a que muchos tomaran nota. Pero lo lograron.
Gracias a la fuerza de toda una nación, lo que empezó siendo crisis se convirtió en oportunidad.

Una oportunidad que los movimientos altermundistas han observado con atención y lo han puesto como modelo realista a seguir.

Desde En Positivo, consideramos que la historia de Islandia es una de las más buenas noticias de los tiempos que corren. Sobre todo después de saber que según las previsiones de la Comisión Europea, este país del norte atlántico, cerrará el 2011 con un crecimiento del 2,1% y que en 2012, este crecimiento será del 1,5%, una cifra que supera el triple que la de los países de la zona euro. La tendencia al crecimiento aumentará incluso en 2013, cuando está previsto que alcance el 2,7%.

Los analistas aseveran que la economía islandesa sigue mostrando síntomas de desequilibrio. Y que la incertidumbre sigue presente en los mercados. Sin embargo, ha vuelto a generar empleo y la deuda pública ha ido disminuyendo de forma palpable.

Este pequeño país del periférico ártico rechazó rescatar a los bancos. Los dejó caer y aplicó la justicia sobre quienes habían provocado ciertos descalabros y desmanes financieros.

Los matices de la historia islandesa de los últimos años son múltiples. A pesar de trascender parte de los resultados que todo el movimiento social ha conseguido, poco se ha hablado del esfuerzo que este pueblo ha realizado. Del límite que alcanzaron con la crisis y de las múltiples batallas que todavía están por resolver. Sin embargo, lo que a En Positivo nos parece digno de mención es la historia que habla de un pueblo capaz de comenzar a escribir su propio futuro, sin quedar a merced de lo que se decida en despachos alejados de la realidad ciudadana. Y aunque sigan existiendo agujeros por llenar y oscuros por iluminar.

La revuelta islandesa no ha causado otras víctimas que los políticos y los hombres de finanzas. No ha vertido ninguna gota de sangre. No ha sido tan llamativa como las de la Primavera Árabe. Ni siquiera ha tenido rastro de mediática, pues los medios han pasado por encima de puntillas. Sin embargo, ha conseguido sus objetivos de forma limpia y ejemplar.

Hoy por hoy, su caso bien puede ser el camino ilustrativo de los indignados españoles, de los movimientos de Occupy Wall Street y de quienes exigen justicia social y justicia económica en todo el mundo

http://iniciativadebate.wordpress.com/2011/12/08/islandia-triplicara-su-crecimiento-en-2012/

La Guerra Invisible: Guerra Climática

Documental del History Channel, donde se constata la guerra climática y sus armas.
La guerra del clima ya se está llevando a cabo desde hace tiempo y las patentes así lo demuestran. El canal historia, se quiere hacer entender que estas son las armas del futuro, cuando son las armas del pasado y del presente. Quien domina el clima, domina las economías.

Trobada dia 10 a Santa Maria

L'ASSEMBLEA DE MOVIMENTS SOCIALS 

organitza una trobada al poble de Santa Maria.

-------------------------------------------------------

“CERQUEM UNA ALTRA FORMA DE VIDA”

Jornada d’estudi, debat i projectes: dissabte, 10 de desembre de 2011

Biblioteca Municipal Cas Metge Rei  —  Carrer Pare Miquel Cabot, 1

Santa Maria del Camí

Programa orientatiu de la trobada

·        10.00h: PRESENTACIÓ DE LA JORNADA i DE LES PERSONES PARTICIPANTS.

o   El per què d’aquesta trobada i què en volem treure.

o    COSMOVISIÓ LLATINOAMERICANA: BON VIURE – BON CONVIURE

·        10.30h. “ULLS”  El món on vivim i les seves circumstàncies.

o   Presentació audiovisual.

o   Xerrada de Josep Manuel Busqueta.

·        11.00h. “COR”  Què sentim davant això?

o   Diàleg sobre la situació del nostre món, i de nosaltres dins ell.

o   Possibles solucions, segons l’article de L. Boff  “La gran causa per la qual viure i lluitar”(Agenda Llatinoamericana 2012, pàgs 130-131)

o   Reflexió personal en silenci i diàleg.  

·        11.45h. PRESENTACIÓ DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA 2012.

·        12.00h. DESCANS i PETIT REFRIGERI, amb productes de la Cooperativa Coanegra. Es podrà adquirir l’exemplar de l’Agenda 2012 al preu de 8 €.

·        12.30h: “MANS”  Què podem fer. Alternatives.

o   Serviran de pauta algunes afirmacions d’articles de l’Agenda 2012.

o   Diàleg.

·        13. 50h. COSMOVISIÓ LLATINOAMERICANA: BON VIURE – BON CONVIURE (2a part).   

·        14.00h: DINAR DE COMPANYONIA

o   Al bar Ca’n Menut (just vora la plaça de la Vila)

§  Menú únic: Entremès - Llom de porc amb patates i ensalada – Postres - Aigua, vi, gasosa - Cafè.  PREU 9 €.

§  Cal reservar abans. mcanyelles@yahoo.es  //  guiemramis@gmail.com

Concert nadalenc del cor jove dels països catalans, a Palma

Company/a

Per si és del teu interès, t'inform que DISSABTE, DIA 10 DE DESEMBRE, A LES 21 HORES, el Cor Jove dels Països Catalans actua en concert a Palma, concretament a l'església de la Concepció, acompanyat per l'Orquestra barroca Ars Musicae, dirigits per Esteve Nabona.

En pots trobar més informació -programa i intervinents- al facebook i a aquest blog meu http://socrodamon.blogspot.com/search/label/Concert%20nadalenc

L'entrada és gratuïta, oberta a tothom que en tengui ganes.

Salutacions nadalenques!
Cil Buele

La crisi explicada a nivell d’infants

Havien posat una tanca llarguíssima de ciment i acer a la qual anomenaren el Mur de Berlín, que separava el món en dues parts: la dels comunistes i la nostra d'Occident, que era la bona.

Els riquíssims del món, que principalment eren els rics dels Estats Units d'Amèrica —o sigui de l’Amèrica del Nord, encara que Canadà també està en el nord— no s'atrevien a intentar la seva ànsia de diners i expansió per augmentar la seva riquesa en altres països, perquè els de l'altre costat, és a dir, els comunistes, manaven tant com ells i no ho permetien. Era el que es deia la guerra freda, en la qual uns tenien por d'agredir els altres. Així, el món marxava bastant bé.

Però un dia algú va decidir saltar la tanca i després molts altres ho feren i va caldre derrocar-la, perquè la unió de països comunistes va començar a trencar-se. I llavors els rics van perdre la por i es van llançar a fer negocis per tot el món.

Primer van subornar els països que tenien petroli, perquè els països del nord tenien millors enginyers.

Després va succeir una cosa que es va anomenar globalització, que consistia —perquè la comunicacions van avançar moltíssim— en què tots els països que eren rics es reunien per conduir i explotar el món com ells volien. Sobretot hi tingueren part els Estats Units que eren els qui més manaven. Va haver-hi molts ciutadans, gairebé tots joves, que s’hi oposaven i feien manifestacions i trencaven aparadors cada vegada que els rics es reunien a qualsevol lloc. Però aquests tenien uns policies estupends que impedien qualsevol cosa més seriosa i a més baldaven a porrades els joves que protestaven. I els rics no mataven de gana la gent i a més li permetien viure sense que hagués de fer revolucions.

I els rics van començar a ser més rics i més poderosos. Tant, que manaven sobre gairebé tots els governs, perquè la por als comunistes, que havia servit de contenció, ja havia desaparegut. I alguns dels antics països comunistes també van començar a enriquir-se i s’ organitzaren en màfies.

Entretant, si feia falta, hi havia algunes guerres menors que, a més d’ acabar amb les protestes, servien per guanyar moltíssim, però moltíssims diners amb la fabricació d'armes de gran potència.

O sigui que ja controlaven el món, i com la seva ambició no tenia límits, van sembrar la por i van aconseguir que la gent estàs molt espantada. D'aquesta manera la van manipular i la van sotmetre, perquè a més la gent era inculta i resignada. Els negocis dels rics eren infinits i el seu capitalisme va començar a arrasar cada dia amb més força. Els rics permetien als ciutadans poder comprar coses —fins i tot els estimulaven a fer-ho— en unes condicions que els convertien en esclaus del segle XX. Però la gent estava contenta perquè podien viure bastant bé, fins que es van adonar que no podien pagar el que havien comprat, i llavors es van empobrir. Però ja no hi havia manera de canviar les normes.

De sobte, va sorgir la Xina, que era de gent comunista, però —com tenia milions i milions d’obrers que treballaven enormement en condicions infrahumanes— va començar a infondre respecte i fins i tot por. Així, tothom volgué —i vol— ser amic dels xinesos els quals també començaren a vendre els seus productes per tot el món.

El que van aconseguir els rics és que el poder polític deixàs d'existir. Manaven ells, amagats en fòrums mundials privats i molt importants, com un que es diu el Club Bilderberg.

La gent, clar, va començar a viure pitjor i cada vegada amb més por, i totes les barbaritats que havien comès els rics les van fer pagar als pobres i menys pobres, de manera que s'ha pagat i s'està pagant amb les llàgrimes inútils dels desgraciats, que creuen tenir alguna cosa perquè tenen un mòbil i un pis hipotecat, però tenen por a perdre-ho; així que no els queda més remei que resignar-se. Els assoliments socials dels últims 30 anys s'estan anant a fer punyetes, i no sé si anam cap a una nova Edat Mitjana amb amo.Aquests rics van de país en país, com corbs elegants, i ara sembla que han decidit arribar a l’Estat Espanyol. I enfront d'això no queda sinó rendir-se. I en aquestes estam!

http://blogs.publico.es/arturo-gonzalez/2011/11/30/la-crisis-explicada-para-ninos/ (30 de novembre de 2011)