Havien posat una tanca llarguíssima de ciment i acer a la qual anomenaren el Mur de Berlín, que separava el món en dues parts: la dels comunistes i la nostra d'Occident, que era la bona.
Els riquíssims del món, que principalment eren els rics dels Estats Units d'Amèrica —o sigui de l’Amèrica del Nord, encara que Canadà també està en el nord— no s'atrevien a intentar la seva ànsia de diners i expansió per augmentar la seva riquesa en altres països, perquè els de l'altre costat, és a dir, els comunistes, manaven tant com ells i no ho permetien. Era el que es deia la guerra freda, en la qual uns tenien por d'agredir els altres. Així, el món marxava bastant bé.
Però un dia algú va decidir saltar la tanca i després molts altres ho feren i va caldre derrocar-la, perquè la unió de països comunistes va començar a trencar-se. I llavors els rics van perdre la por i es van llançar a fer negocis per tot el món.
Primer van subornar els països que tenien petroli, perquè els països del nord tenien millors enginyers.
Després va succeir una cosa que es va anomenar globalització, que consistia —perquè la comunicacions van avançar moltíssim— en què tots els països que eren rics es reunien per conduir i explotar el món com ells volien. Sobretot hi tingueren part els Estats Units que eren els qui més manaven. Va haver-hi molts ciutadans, gairebé tots joves, que s’hi oposaven i feien manifestacions i trencaven aparadors cada vegada que els rics es reunien a qualsevol lloc. Però aquests tenien uns policies estupends que impedien qualsevol cosa més seriosa i a més baldaven a porrades els joves que protestaven. I els rics no mataven de gana la gent i a més li permetien viure sense que hagués de fer revolucions.
I els rics van començar a ser més rics i més poderosos. Tant, que manaven sobre gairebé tots els governs, perquè la por als comunistes, que havia servit de contenció, ja havia desaparegut. I alguns dels antics països comunistes també van començar a enriquir-se i s’ organitzaren en màfies.
Entretant, si feia falta, hi havia algunes guerres menors que, a més d’ acabar amb les protestes, servien per guanyar moltíssim, però moltíssims diners amb la fabricació d'armes de gran potència.
O sigui que ja controlaven el món, i com la seva ambició no tenia límits, van sembrar la por i van aconseguir que la gent estàs molt espantada. D'aquesta manera la van manipular i la van sotmetre, perquè a més la gent era inculta i resignada. Els negocis dels rics eren infinits i el seu capitalisme va començar a arrasar cada dia amb més força. Els rics permetien als ciutadans poder comprar coses —fins i tot els estimulaven a fer-ho— en unes condicions que els convertien en esclaus del segle XX. Però la gent estava contenta perquè podien viure bastant bé, fins que es van adonar que no podien pagar el que havien comprat, i llavors es van empobrir. Però ja no hi havia manera de canviar les normes.
De sobte, va sorgir la Xina, que era de gent comunista, però —com tenia milions i milions d’obrers que treballaven enormement en condicions infrahumanes— va començar a infondre respecte i fins i tot por. Així, tothom volgué —i vol— ser amic dels xinesos els quals també començaren a vendre els seus productes per tot el món.
El que van aconseguir els rics és que el poder polític deixàs d'existir. Manaven ells, amagats en fòrums mundials privats i molt importants, com un que es diu el Club Bilderberg.
La gent, clar, va començar a viure pitjor i cada vegada amb més por, i totes les barbaritats que havien comès els rics les van fer pagar als pobres i menys pobres, de manera que s'ha pagat i s'està pagant amb les llàgrimes inútils dels desgraciats, que creuen tenir alguna cosa perquè tenen un mòbil i un pis hipotecat, però tenen por a perdre-ho; així que no els queda més remei que resignar-se. Els assoliments socials dels últims 30 anys s'estan anant a fer punyetes, i no sé si anam cap a una nova Edat Mitjana amb amo.Aquests rics van de país en país, com corbs elegants, i ara sembla que han decidit arribar a l’Estat Espanyol. I enfront d'això no queda sinó rendir-se. I en aquestes estam!
http://blogs.publico.es/
No hay comentarios:
Publicar un comentario